Trobo que per ser la primera vegada que la Federació Escola Valenciana organitza un congrés científic, ho fa meravellosament bé”
Joaquim Dolç
El Primer Congrés de l’Escola Valenciana se celebrava els dies 4, 5 i 6 de desembre de 1993 a la ciutat de València. Aquest primer congrés naixia de la necessitat de cobrir una etapa, significava un punt i a part en la trajectòria d’Escola Valenciana. La reflexió i l’anàlisi sobre el model d’escola que propugnàvem es feia explícit per primera volta, amb un marc teòric. Sota el lema “Escola Valenciana, un model lingüístic d’enriquiment”, es va debatre al voltant de la viabilitat o no de l’ensenyament bilingüe, i el repte que suposava aquest fet al nostre País. En aquells moments els organitzadors es plantejaven el per què del congrés en aquests termes:
“L’absència secular de la nostra llengua en els diversos sistemes educatius aplicats al nostre país, ha suposat un greu inconvenient que han patit generacions de valencians i valencianes al llarg dels anys. Superar aquella marginació i els entrebancs que se’n derivaven i formar individus plurilingües per a una societat que cada vegada demana més el coneixement d’idiomes és una exigència educativa que ha de fer possible el respecte i la conveniència en un món pluricultural.
L’ensenyament de la pròpia llengua i d’altres, el bilingüisme plurilingüisme són qüestions que no només interessen els valencians sinó que institucions educatives diverses i estudiosos de diferents països, des de fa temps, han investigat i han realitzat propostes en pro d’un aprenentatge de llengües coherent, científic i enriquidor.
L’ensenyament en valencià és una experiència pedagògica que s’està realitzant en moltes escoles des de fa vuit anys, de manera generalitzada. Anteriorment també hi havia experiències en aquest sentit i si bé d’un abast més reduït.
La federació ESCOLA VALENCIANA, considera per tant arribat el moment de posar en comú iniciatives que s’hi estan aplicant, de comunicar diversos projectes, d’analitzar els objectius que en relació a l’ensenyament en la nostra llengua s’han acomplit i els que resten per aconseguir, de conéixer investigacions i estudis que s’han realitzat al nostre país i a d’altres. En definitiva considerem arribat el moment d’avaluar l’organització i la pràctica de les escoles.”
L’èxit del primer congrés ens va donar les forces suficients per continuar endavant, i és que si ens fixem en les xifres ens n’adonem de la magnitud de l’event. En total hi van participar 783 persones, de les quals 106 eren conferenciants, ponents i membres de taules rodones i actes culturals i 57 de l’equip organitzador. S’hi realitzaren 3 discursos, 9 conferències marc, 18 ponències, 12 comunicacions, 7 taules rodones i 7 actes culturals. Així, deixàvem el llistó ben alt per a un futur segon congrés.
En quant a l’estructura formal m’ha paregut totalment correcta i en quant al contintgut dels debats que hi ha hagut a tots els nivells, de dissertació, de debats, de conformació d’idees, ha estat d’un nivell molt elevat.
Joan Pasqual Llobell