“ El model escolar que proposem potencia el coneixement i l’estima de tot allò propi, sense excloure’n el la coneixença i el respecte d’allò que és propi d’altres”
Carme Miquel
El desembre de 1997 arribava el Segon Congrés. En aquesta ocasió “L'Escola Valenciana, un món de valors” va ser el títol escollit. Ens reuníem els dies 26, 27, 28 i 29 de març a l’Escola Universitària de Magisteri Ausiàs March. El II Congrés de l’Escola Valenciana va estar un congrés convocat per a reflexionar sobre quin ha de ser el model educatiu singular, basat en un projecte escolar integrador i que pretén formar els xiquets i les xiquetes per a una societat multicultural i plurilingües a partir de la coneixença i l’estima d’allò propi.
Havien passat quasi quatre anys del I Congrés i calia, davant el nou context politicoadministratiu, repensar, debatre i assumir nous i vells reptes i decisions. Per això vam ampliar la convocatòria a altres sectors, vam modificar l’estructura de l’anterior i vam traçar les directrius del Congrés en tres grans àrees: la innovació i la renovació pedagògica, la llengua i la cultura, i els valors i les actituds.
Com bé deia Carme Miquel a l’acte d’inauguració “Des d’Escola Valenciana-Federació d’Associacions per la Llengua, volem aprofitar aquest II Congrés per a reflexionar sobre el model educatiu que propugnàvem, per a aportar a la societat valenciana un projecte integrador que considerem vàlid per a tots els xiquets, xiquetes i joves que ací viuen i que per tant ací han de rebre els elements necessaris per a esdevenir persones conscients felices i solidàries (...) És per això que ens plantegem el fet escolar des d’una perspectiva global. Quina és l’escola que volem els mestres, els pares i mares que formen la nostra Federació? A qui la dirigim? D’on partim i cap on anem? Qui som i com treballem els professionals de l’escola valenciana? Quines demandes fem el professorat i els pares i les mares a la societat en general?”
En aquest sentit vam poder gaudir de les conferències d’experts com les de Juan Carlos Tedesco, Luís Rojas Marcos o Joan Francesc Mira entre d’altres, però també de les comunicacions i les taules rodones, a més de les exposicions i les activitats culturals i lúdiques. En total més de 600 congressistes i vora el miler de participants.
Es tracta d’un congrés que no podia arribar en un moment més oportú. Vivim una època delicada i, pot ser, decisiva per a la slut de la nostra llengua, perquè el valencià puga arribar a ser un vehicle d’expressió normal en tots els àmbits.
Perdro Ruiz