“L’anàlisi de les actuals característiques de la globalització econòmica, social, política i mediàtica ens porten a dues conclusions: es tracta d’un fenomen inexorable i alhora extraordinàriament injust.”

Arcadi Oliveres

Entrats ja en el nou mil·leni s’accentuava el debat sobre el concepte de la globalització. L’any 2000, arran dels fets de Seatle el moviment antiglobalització irrompia contundentment als mitjans de comunicació, i amb això estenia les seues reivindicacions a la societat. Per primera vegada sorgia un moviment el suficientment fort com per a qüestionar el món que des de institucions com el G8, el FMI o el BM se’ns estavaimposant. Entitats com ATTAC, el MRG, fòrums com el de Porto Alegre, portals d’internet com indymedia estaven en plena actualitat. En definitiva, el procés de globalització havia passat a la primera línia d’actualitat, i ara, més que mai hi havia la sensació que la societat canviava, i molt ràpidament,sobretot arran dels esdeveniments de l’11 de setembre de 2001 a Nova York.

Tothom en parlava, i des d’Escola Valenciana també vam voler dir la nostra. Per tant el tercer congrés, sota el lema “L’Escola Valenciana en el món de la globalització”, giraria al voltant d’aquest concepte: què era, com l’havíem d’afrontar des de la nostra perspectiva d’educadors valencians. Volíem incidir en la importància de l’educació per a construir un futur i un món en pau en l’era de la globalització, ja que Escola Valenciana veu en l’educació la ferramenta imprescindible per a afrontar els canvis que es produeixen la societat actual.

Per tant la velocitat dels canvis socials i el paper que juga l’educació en aquest procés va centrar els debats sobre els quals va girar aquest congrés, que es va celebrar els dies 27, 28, 29 i 30 de març de 2002 a la facultat de filologia de la Universitat de València. El congrés va estar dividit en tres àrees temàtiques derivades de l’eix central que marcava el lema:

- Entendre la globalització

- Llengua, cohesió social i renovació pedagògica

- Cultura pròpia i multiculturalitat

Arcadi Oliveres, professor d’economia de la Universitat de Barcelona, va realitzar la conferència d’inauguració el dia 27 al Paranimf de la Universitat de València que amb el títol La globalització: realitat difícil i repte de futur donava el tret d’eixida al congrés. El dia 28 les intervencions es van centrar en entendre la globalització des de diversos punts de vista, es va comptar amb la presència d’Ignacio Ramonet, director del periòdic Le Monde Diplomatque i de Jorge Cardelli, representant del sindicat argentí de l’educació CTERA. El segon dia, es va dedicar a promoure tot tipus de reflexions sobre la llengua, cohesió social i renovació pedagògica.

El segon dia hi hagué les conferències de Josep M. Baldaquí, professor del departament de Filologia Catalana de la Universitat d’Alacant, Ernest Querol, professor de la universitat Oberta de Catalunya i la lingüista i professora de la Universitat de Barcelona Carme Junyet.

El dia 30 va estar centrat en la cultura pròpia i la multiculturalitat. Xavier Lluch, ens va parlar sobre la multiculturalitat a l’escola, per altra banda Manuel Delgado ens va parlar de la multiculturalitat però a la societat.

A part d’aquestes conferències marc, també s’hi van realitzar altres 12 debats i conferències.

El tema ha sigut una idea meravellosa, perquè ningú no ens havia fet encara reflexionar sobre globalització i escola valenciana.

Gemma Lluch